Zegama-Aitzkorri. La millor marató de muntanya del mon

Bé, ja una mica més recuperat he acabat a Zegama, la cursa per mi tenia principalment l'objectiu d'acabar, pel que vaig sortir conservador, doncs anava amb el genoll dret encara amb els tendons una mica inflamats. La sortida pel poble suau a veure-les venir. El nivell mig d'aquesta cursa és altissim i hi ha la meitat de gent que són autèntiques fletxes.La primera rampa al sortir del poble m'animo i començo a adelantar, corrent cara amunt no noto gens el genoll, m'animo, i vaig fent ja a ritme més tranquil fins a Otzaurte, aqui a les primeres rampes dures de veritat ja he de caminar i pujant si em noto el genoll, tot i que la gentada que hi ha no m'hi fa pensa massa, hi poso seny ja que estem a l'inici de cursa. Ara correm per fagedes, prats verds i boscos preciossos on la catifa verda o la fullaraca és el predominant, de cop enfilem les ultimes rampes de l'Aratz, he agafat una tècnica curiosa de pujada, gambada amb la cama esquerra i puja més de besso amb la dreta, aixi no noto el genoll però de baixada ja em ve la primera rampa al bessó dret, una setmana sense fer res i el forçar els passos em fan pensar que son les causes. Bé alentint pas passo per Sant Adrià per arribar a Sancti Spiritu, increible la gent que hi ha entre la boira cada cop en surt més, crits de Oso ondo!!! Venga Xavier!!! Tiro amunt cap l'Aizkorri, a mitja pujada apareix el sol, i com no una altra massa de public animant per tot arreu, crestejo ràppid i ara se m'ajunta l'Anna Serra, ara cap abaix alguna caigudeta però ràpid, per Urbia em noto bé, molt bé i creo un grupet amb l'Anna i dos més, avancem fins a 3 grupets i encarem la ultima gran rampa, l'Andratz, gent a costat i costat fent el pasillo durant 600 metres de desnivell, marco jo el ritme amb l'Anna al darrera, ens anem animant, fem cim i tirem fort abaix, baixem fort fins arribar a pista, els ultims 4 km se'm fan pesat i llavors és l'Anna qui tira i com tira, tot el rato va a per qui veu davant i jo amb la llengua fora, finalment entrem a Zegama. El crono a 5:20 millorant 9 minuta l'any anterior tot i les molesties al genoll, super satisfet.Gran ambient per un gran poble Vasc!!!! Sencillament són diferents i entenent l'esport diferent a nosaltres!!! Per mi la millor crsa de muntanya que hi ha!!!