diumenge, 20 de juliol del 2008

UTA (ultra trail Aneto) [64km D+-7200]

Aquest cap de setmana es va celebrar el UTA (Ultra trail Aneto), una prova que no m’ha deixat indiferent i que en poc passarà a ser tot un referent en els ultras de la peninsula, sobretot per la seva duressa i espectacularitat del recorregut. Inicialment no em pensava que fos aixi, però el terreny molt i molt tècnic la fan ser una prova diferent a totes, només comparable a un Carros de Foc.
Finalment els tres valents que em anat som el Joan, el Marc i jo a aquesta memorable cursa on es veuen cares conegudes d’altissim nivell. La sortida a les 11 del migdia de Benasque, potser una mica tard, emprenem pel costat de la carretera una pista fins al començament de la Vall de Ballibierna, aqui continuem per pista tota l’estona en lleugera pujada fins a Puente Coronas, tota aquesta pista em trobo molt bé i vaig adelantant. Un cop a passat Puente Coronas comença l’ascenció fins al collado Ballibierna, ja per senderó i més tècnic, em trobo bé i vaig avançant i avançant. Abans del coll decideixo anar per la dreta de la glacera per atacar el coll quan tothom va per l’esquerra, però sembla una linea més recte, adelantar a dos grupets amb aquesta decisió em fa estar en el cert i ara toca baixar al principi per neu i després per blocs i senderó fins la presa de Llauset, es una zona coneguda però vaig reservant. Paso el control de Llauset i enfronto la pujada al coll d’Angliós on s’obre una vall de llacs espectacular, poc a poc vaig baixant a sac fins al puente Salenques, aqui m’informen que vaig el 18, carai!!!! Començo l’ascenció per la vall de Salenques i això va en serio, puja molt i molt i el terreny es comença a fer molt i moooolt tècnic, tartera de blocs granitics inmensos, queden kilometres d’aquest terreny i 1600 metres de desnivell, a la hora de pujar el coll encara es divisa lluny però continuo enganxat com una lapa al del davant ja que el terreny es molt perdedor i ell s’ho coneix, finalment arribo el coll amb quasi 3 hores d’ascenció i patiment, amb les cames una mica tocades, pel que començo la baixada per neu suavet i agafat de la corda, fins que em recupero una mica i començo a baixar trotant i aumentant el ritme poc a poc. La vall de Barrancs és inmensa i preciosa, la vista cap a l’Aneto també ho es, amb la cascada del Salterillo a l’esquerra em fa oblidar el cansament i disfrutar de la cursa, ara a baixar cap a Aigualluts, on caic al riu i persegueixo per dintre el riu el pal que se m’escapa finalment l’agafo però tot xop . Un cop als aigualluts el terreny ja es torna més fàcil i apte per agafar un ritmet comode fins a Besurta on m’animen i segueixo fins a Llanos de Hospital, i ara toca una pujadeta que es fa dureta a aquestes alçades i un terreny de tobogans fins a Baños de Benasque, i ara ja tot per pista fins a Benasque amb un crono molt bé de 11h16min i quedant el 22. El Marc arriba en poca estona amb 11:57 i el Joan em feia patir que no acabes per la duressa i per ser la primera prova d’aquest tipus, però està fet tot un toru ultrafondista i arriba trencant tots els cronos per la seva esperiencia en 13:55, es veu que està assimilant els entrenos com una esponja!!!!
Al dia següent un dinar de germanor amb tots els participants i foto de finishers!!!!

diumenge, 6 de juliol del 2008

Vall de Cardós

Aquest cap de setmana em anat a fer un entreno muntanyenc pel Pirineu, a les 20:00 sortiem direcció Tavascan el Joan i jo.

Dissabte de matí ens aixequem i a la presa de Graus (una mica més amunt de Tavascan) sortim direcció Noarre, una petita agrupació de casetes de pastor en un lloc molt pintoresc, seguim la excursió-entreno, pujant valls fins al coll de Certascan, on ens decidim a pujar el pic de Certascan (aqui ja acumulem 1600 metres de desnivell). Ara baixem fins al llac i refugi de Certascan trepitjant força neu en aquest tram, continuem fins a una pista i ara decidim remuntar cap a la vall de més al costat, la que ens portarà a les planes de Boavi, però per un senderó poc definit, tot i que anant seguint fites ens anem guiant. Ara anem per Boavi i decidim pujat fins a un llac per agafar el sender final de la ruta de la porta al cel, pujant cap la Roca Cigalera, la pujada és intensa i llarga, cosa que ja fa acostarnos cap als 3000 metres de desnivell positiu, i ara anem vorejant la muntanya amb constants puja-baixes per un sender molt i molt poc definit (sembla extrany que aquest sigui el cami principal de la porta del cel, no sé si ho fa algú per aqui), quasi no hi ha fites i costa força orientarse, tot i això l'anem encertant. Finalment arribem a Certascan i després pujem cap a Graus, total uns 40-50 km amb uns 3600 de desnivell positiu i 15 hores d'excursió.



Diumenge ens aixecavem tard, i cansants de la dura jornada anterior, però els anims van sortir de sota les pedres, i vam decidir fer una excursió fins la base del cim Montroig, sortim de 1200 i arribem a 2290 al refugi de Montroig, un refugi metalic al llac de la Gallina inferior. Una excursió molt i molt maca, acumulant 1100 metres més de desnivell a un bon ritmet, pujar i baixar ens costa unes 5 hores.

Ha estat un cap de setmana pels Pirienus que ja es trobava a faltar, fora de curses i disfrutant de la naturalessa.