Buuuufff, jo vaig morir, bé jo exactament no sinó l’equip sencer, aixi es podria resumir.
No sabia on anava, i ho vaig pagar, el primer abandó en una cursa, però això no tornarà a passar, a partir d’ara m’hauré d’esforçar més.
El raid començava dissabte a les 7:00 del matí, però el dia abans enre mapes, rutes i estudi del circuit a dormir a les 2 de la matinada.
Bé a les 7:00 btt, sortim l’Oscar, el Jordi i jo formant el “Terres de l’Ebre Team”, un equip on tots tres desconfiem un de l’altre ja que en les curses de muntanya estem molt igualats i tots patim per no quedar més enrere que l’altre, 18 km amb +500 i -200 de desnivell, aquí el ritme correcte, però després va vindre el fort, deixem bici posem bambes i cursa de muntanya, 18km i +1500 de desnivell i -900 negatiu, aquí a ritme de por com no som tots tres corredors de muntanya, penseu que a les 10:30 del matí ja portavem acumuladets 2000 de desnivell positiu i 
encara faltaven 14 hores de tute pel davant (mare de deu!!!), jo pensava que tenies alguna horeta de descans entre proves però no, això és un non-stop, ara agafem la btt i la posem a la falda, telesilla amunt i descens a sac per pista i després tot per corriol, feia més d’un any que no feia cap corriol amb la btt, prometo millorar ja que es una cosa que m’agrada, aquí uns 30 km i -1200 i +300, ara toca ferrata (un altre cosa que tinc oblidada, no pot ser!!), correm fins a peu de ferrata i comencem la ferrata de sacs, tots tres anem força bé, pujem a bon ritmet ja que fins i tot ens em d’assentar sota una balma a esperar que acabin els de davant, la ferrata a dalt es complica amb desplom, era facil però cansava baixem corrent suavet i a per la prova de orientació especifica a peu (com podeu imaginar si em perdo a la reus-prades-reus, aquí vam acabar fent uns 5 km de més diria jo, jeje, millor entreno), al principi anavem bé, tot i que al tir amb arc ho vam fallar tot però cap ferit, atravessant el riu amb aigua per la cintura i anant trobant totes les fites, fins que ens saltem la 5, tornem enrera i la trobem, però ara per compensa vam voler inventar creuant el torrent impossible, l’aigua baixava a sac i vam perdre moltissim temps anant amunt i abaix del torrent i la presa, finalment decidim rectificar (ens ha costat 30 minuts el tema), a partir d’aquí ens vam desanimar, el jordi començar a notar sintomes de cansament, 
però aguanta i sap patir després en unes dos balisses més també se’ns atraganten, però per fi arribem al caiac. L’Oscar es fa el longuis i diu que com ell fa les cordes demà nosaltres caiac, 4 km, però com no es podia remar amb les cames a mi em cansava molt, a més ni jo ni el Jordi sabiem anar minimament rectes, ja us podeu imaginar, semblava que portessim uns quants cubates damunt, per fi acabem la prova. I tornem-hi a la btt, 35 km amb +900 de desnivell i -1400, aquí va vindré la nostra mort, sortim i l’ascenció era al principi com una hora amb la bici al coll i tira capamunt, després més corriol plà, i mes bici al coll i més corriol, i finalment com dos puigcervers seguits, jo començo a fluixejar, les cames no les tinc tant habituades a la btt i em costa molt pujar, aguanto però a ritme suau ja que no puc arrastrar més pinyons (jo ja era conscient del meu estat en bici, aquest any nul o sota zero) i mentres ves buscant balizes, finalment es fa de nit buscant una baliza que no trobem, 1 hora de busqueda a peu pel mig del bosc, jo al principi anava grogui i no podia col·laborar gaire però després tampoc veig res clar dintre d’aquell bosc de nit, fins que decidim passar, i aquí arribema dalt del coll i ara al mapa teniem marcada una pista “molt bona” que no trobavem, amunt i avall, i amunt, baixem mitja hora per una pista i veiem que no és amunt altre cop, és la 1:45 de la nit, no sabem on som, comença a fer rasca, per sort el cel es estelat i no plou, però estem a 2000 metres d’alçada i al tornem enrera a buscar la pista bona no la trobem, analitzem la situació, un dels companys del grup està marejat i el desanim és general, portem 18 hores a canya, decidim trucar a l’organització i finalment reculem fins que ens venen a rescatar, a les 2:15. Al dia següent es sortia a les 5:00 del matí però l’estat de l’equip , el cansament i sobretot el desanim ens fan retirar-nos. Ens comenten els del rescat que la pista “bona” era un tallafocs, jeje. Millorarem amb els mapes també!!!!
Ens queda a tots tres una espina clavada, ja que anavem bé, habiem marcat totes les balises però ens falta experiencia, tot és farà.
Analitzant la situació em tingut una serie d’errrors greus a millorar pel proper raid, un és no 
posar un limit de temps per trobar una balissa, sinó es troba en 30 minuts es millor no perdre més temps i acabar el recorregut de cara a la proxima etapa o dia. Un altre es la falta d’entreno en algunes disciplines. Sobre tot, s’ha de millorar en el tema de l’orientació i lectura de mapes, a més de poder reescriure rutes alternatives per si t’equivoques. I per últim el pitjor, es que vam ser fluixos mentalment, ja que sempre teniem que haber pensat tots en tirar envant i envant, i en aquells moments cap dels tres va donar moral als altres per tirar envant la situació, s’ha de lluitar més abans d’abandonar, l’unica derrota que hi ha és l’abandó, jo m’he de preparar més per quan les coses no van poder tenir més força i animar als companys, ja em va passar un cop això on només jo vaig continuar. Ni vam tenir moral per sortir el dia següent, i això vol dir que no anavem preparats per patir i patir.
Però a partir d’ara als entrenos incrementarem la duressa, que com deia el capità de l’equip, “la sangre en el entreno evita muertes en el combate”, i aquí hi van haber tres morts. Falta entreno, molt d’entreno, ja que anavem penultims( imagineu el nivell que hi habia) i al retirar-nos ultims. Això m’ha motivat moltissim per patir més, i entrenar més i millor.
Respecte a la valoració del meu primer raid, molt content, m’ha agradat molt i m’encanta variar i fer disciplines de muntanya que sempre m’agraden, com btt, correr, alpinisme, barrancs, ferratas, escalada, camps a traves i perdre’m, això dels raids està fet a mida !!!!
diumenge, 29 de juny del 2008
Raid Benasque
dissabte, 21 de juny del 2008
Marxa Fredes-Paüls (48,5km D+1600-2400)
Aquest dissabte va venir un ultra-entreno molt fort, ja pensant en el UTMB, com no vam fer la tramuntana.
La setmana passada ens vam apuntar en aquesta marxa nocturna tant ben organitzada per la UEC Tortosa.
Previament, el divendres vaig fer un entrenament a la tarda bastant fort de 2 hores per muntanya amb uns 1000m. de desnivell positiu. El mateix dissabte al matí vaig fer unes 2,5 hores de bici per carretera, fent dos ports de muntanya, i a les 3 ja era a Paüls pujant al bus que ens duria a Fredes. Total que encarava una marxa tant dura amb un cansament acumulat força important, al bus em feien mal les cames i estaba un pel grogui.
Arriba l'hora de la veritat a les 18:00 donen la sortida i comencem la marxa amb el Marc, ell surt una mica més fluix i més tard m'ajunto amb un grupet de 4 que fariem quasi tota la marxa junts. A partir d'aqui em venen les ganes, però la marxa és un autentic trencacames, de puja-baixa que posen a prova les meves cames en tot moment, vaig aguantant el ritme imposat però em noto cansat, cansament que vaig aguantant amb algun platanet però prescindint de tot gel, per acostumarme a menjar normal. Anem passant per barrancs i penyasegats força macos, també passem per la Joca, un paratge maquissim i al que ja tinc ganes de tornar-hi a fer una excursió en plan més tranquil, i per casetes velles, un altre zona a visitar amb més temps, , quan passo pel 
Caro vaig força tocat però també m'ho apunto per tornar-lo a visitar, vaig fent la goma amb el grupet que anem, ara ja es fa fosc i com em quedo enrere em fa por perdre'm però la senyalització del recorregut és impecable (faig la pilota) a les pujades em quedo una mica i a les baixades torno a enllaçar. Fins al final de tot que la cama esquerra em feien una mica de principis de rampes i vaig decidir pujar les dues ultimes pujades caminant, per finalment encarar l'ultima baixada a un ritmet força i força bó sota un cel molt estelat i amb Paüls al fons de la vall acabant amb bones sensacions després de tot el tute i la bèstiesa dels ultims 4 o 5 dies. Al final quedo en la posició 12 amb un temps de 5h40minuts, molt content i força cansat, però satisfet per haber aguantat bé el cansament. Tenint en compte que dimarts i dimecres vaig fer entrenos de 1:30 i 1:45 tot per muntanya, el dijous bici carretera a sac i divendres unes altres 2 hores per muntanya i el doblet de dissabte és tot un èxit el temps aconseguit.
Per fi, avui m'ha tocat descans !!! Però demà hi tornarem a visitar algun cim de la meva zona.
Ja m'he apuntat aquesta travessa com a molt, molt recomanable, aixi que un altre any vindré més descansat per gaudrine més e intentar millorar-ho.
dilluns, 2 de juny del 2008
Muntanya blanca (Montroig del Camp)
El dia abans de la Reus-Prades-Reus vaig anar amb la Maite a fer aquesta excursió tant aprop i tant desconegut per la gent. El tomb de les rases per la Muntanya blanca.Sortim des de la carretera de Montroig a Colldejou, passant pel toll amb una cascadeta, i enfilant ja un senderó força frondos. Ara comencem a pujar de valent per unes roques vermelles d'arenisca 
tipiques de la zona amb bones vistes sobre l'ermita de la roca. Ens enfilem finsla cinglera de la muntanya blanca, ara anem per un senderó molt nou, on s'ha fet una important feina de neteja, farem tota la cinglera des de l'inici de l'esquerra fins al final de la dreta. A mig senderó hi ha un desvio per un altre sender que esn portarà a la Punta del Janet, passant per una cova de la que no sé el nom. Ara tornem a baixar i seguim 
pel senderó principal fins a encarar el portell de l'Escagassat, una canaleta força maca i amb unes cingleres al costat amb balmes que recrean la vista. Un cop a dalt de la muntanya blanca seguint a l'esquerra a molt poc s'arriba al 
motlló dels quatre termes, amb bandera catalana i tot. Seguim la ruta ara cap a la dreta passant per l'avenc del pi i més tard per un altre toll natural, on és divisen ja els cartells del tomb de les rasses. Ara segui direcció per la pista cap a la cova del Blai i però encara haurem de fer força pista passant pel costat d'unes cases abandonades amb arnes,, per fi arribem a la cova d'en Blai, és una cova que es troba just sota de la pista, i que sembla que es força interessant. Seguim la pista i trobem un cartell per anar cap a l'Aufinac o la cap a les 7 crestes, cap aqui anem, passem per "El Pantano", una petita presa feta amb pedres per captar aigua pel bestiar, i ara desfem les 7 crestes, i senderó de baixada fins la pista i la font de l'Aufinac, ara GR fins a l'ermita de la Roca, passat per camins de terra vermella i paratjes de vegetació tipica mediterranea. Espero poder posar el track i un mapa de guia per si algú si anima ja que per proximitat es pot fer qualsevol dia i serà una gran descoberta.
tipiques de la zona amb bones vistes sobre l'ermita de la roca. Ens enfilem finsla cinglera de la muntanya blanca, ara anem per un senderó molt nou, on s'ha fet una important feina de neteja, farem tota la cinglera des de l'inici de l'esquerra fins al final de la dreta. A mig senderó hi ha un desvio per un altre sender que esn portarà a la Punta del Janet, passant per una cova de la que no sé el nom. Ara tornem a baixar i seguim 
pel senderó principal fins a encarar el portell de l'Escagassat, una canaleta força maca i amb unes cingleres al costat amb balmes que recrean la vista. Un cop a dalt de la muntanya blanca seguint a l'esquerra a molt poc s'arriba al 
motlló dels quatre termes, amb bandera catalana i tot. Seguim la ruta ara cap a la dreta passant per l'avenc del pi i més tard per un altre toll natural, on és divisen ja els cartells del tomb de les rasses. Ara segui direcció per la pista cap a la cova del Blai i però encara haurem de fer força pista passant pel costat d'unes cases abandonades amb arnes,, per fi arribem a la cova d'en Blai, és una cova que es troba just sota de la pista, i que sembla que es força interessant. Seguim la pista i trobem un cartell per anar cap a l'Aufinac o la cap a les 7 crestes, cap aqui anem, passem per "El Pantano", una petita presa feta amb pedres per captar aigua pel bestiar, i ara desfem les 7 crestes, i senderó de baixada fins la pista i la font de l'Aufinac, ara GR fins a l'ermita de la Roca, passat per camins de terra vermella i paratjes de vegetació tipica mediterranea. Espero poder posar el track i un mapa de guia per si algú si anima ja que per proximitat es pot fer qualsevol dia i serà una gran descoberta.diumenge, 1 de juny del 2008
Reus-Prades-Reus [55km D+-2950]
Després de Zegama m'acabo de tornar boig i vaig a fer aquesta altre bogeria.Surto ja amb el que està començant a ser el meu company de fatiges, Joan.Vam començar a un ritmes per situarnos entre els corredors i deixar enrere els caminadors, però el Joan no va
prou comode, parlem amb Jonathans, segurament li està passant factura l'ultra-entreno de divendes de 2h30min., Arribem a castellvell, i ja agafem el cami cap el Picarany, aqui ja parlo amb el Joan que jo cambio el ritme, ell anirà millorant el seu... Ara parlo una mica amb l'Adolf, però tiro corrent que els primers ja estàn molt lluny. Em sento comode i poso un ritmet agrdable, vaig agafant amics i vaig mig xerrant però sense entretindre'm massa, em sap greu però si vull quedar pel davant ja no em puc distreure massa.Arribo al control del coll de la batalla, on deixo el xubasquero al Felipe, i m'informa que vaig prou bé, serà de gran ajuda la seva informació.Bé afronto la pujada a la mussara i decideixo intentar fer tot el que pugui corrent, cosa que aconsegueixo fins la pared de les antenes, aqui la pendent es forta i camino, però fort. Continuo adelantant fins arribar al cruce dels Motllats, aqui ja vaig quart, només tinc una tripleta pel davant, el Felipe em diu que a 5 minuts.Començo a pujar i molt bé, ara venen tobogans i deprés de la creu trencada ja veig el grupet capdavanter, els tinc a dos minuts, després de passar la pujada que es veu Capafons, ve el meu greu error, m'equivoco de cami i agafo una pista nova, que al cap de 10 minuts em porta a un repetido de radio, buuuaaaahhhh!!! Estic sol i em fa mandra tornar enrere, a part de haber perdut tot aquest temps que tant m'habia costat recuperar, decideixo fer un camp a través ("això és lo meu !!! les liades!!!) vaig per un bosc tot cremat amb herba força alta i mullada que en un minut em deixa els peus xops, continuo pel bosc cremat amb totes les mans negres de la carbonilla d'agafar els arbres per no caure, per fi, al fons, sota de tot veig una carretera, hi vaig, em penso que estic entre la Febró i la cruilla de Capafons, aixi que carretera amunt a un ritme de por, les pulsacions a tope, penso que ho pagaré i que a més potser estic anant a Prades per la carretera i que llavors m'he saltat un control, per sort no als 10 minuts arribo a la cruilla i en Felipe em comenta que tot i això no vaig malament que estic el 12 o aixi. Però prefereixo no saber els minuts, ara ho dono tot a les pujades, a tope i a les baixades igual, pel GR, vaig molt fort, massa fort, i això fa que em despisti en un creuament i em torni a equivocar!!! Agafo la pista direcció ermita l'Abellera, fins al cruce on veig marca de PR i m'adono de l'error (només em faltava això uns 6 minuts més regalats), torno enrere i torno a adelantar per tercer cop a dos o tres persones, que al·lucinen amb mi em recomanen no perdre'm més, però just ara em torno a equivocar, tot i que aquest cop no implica perdua de temps sino entrar a Prades per la carretera. A prades veien el desastre decideixo anar a per un entrepà i me'l vaig fotent mentres surto tranquil trotant. Deixo la carretera per agafar la baixada per PR fins la Febró, aqui decideixo apretar, el meu punt fort són les baixades, però veig que encara estic un pel cansat del ritme quan m'he perdut, tot i això faig una bona baixada, arribo a la Febró on trobo tots els companys d'escacs, el Felipe m'informa que vaig sisè, porto 2 a uns dos minuts i la tripleta de davant també els hi vaig retallant, però encara són lluny. M'avituallo, platan, aigua i amunt que fa pujada, abans de començar el corriol agafo a la parella de Cambrils, i pel senderó apreto, la meva unica oportunitat passa per anar fort a pujades i baixades, ja que en plà sé que no puc retallar gaire jo. Aqui em noto bé, molt bé, i faig quasi tota la pujada corrent i sinó intercalant caco a minut correr i minut caminar, passo els avencs i arribo a la Cruilla de camins, vaig fort, i per les pistes dels avencs vaig a ritme alt, ho vaig donant tot. Ara a la baixada fins a la Mussara tranquil per recuperar i trec un gel, El Felipe m'informa que els tinc a 6 minuts, ara m'avituallo i espero fer una gran baixada, un cop agafat el senderó de les tosques començo a baixar en plan cursa de muntanya, salto i vaig a tope de pulsacions, arrisco a tope intentant no relliscar amb les pedres mullades, s'acaben les tosques (segur que he fet el meu record en aquesta baixada) i ara per la pista continuo igual de fort, fins a Vilaplana sense veure a ningú peroooò al arribar al avituallament els enxampo, a tots tres, ells ja marxen, jo m'avituallo, menjo coca i bec i bec, sé que els hi posaré dificil si menjo. Surto i vaig a bon ritmet menjant un altre tros de coca de sucre. Arribo a veure'ls però ells ja s'estàn separant, aixi que penso serà dificil pillar als tres, agafo al primer i vaig a pel segon on no l'agafo fins l'avituallament de l'Aleixar, on mejo un altre gel i surto pel davant dels dos, vaig a atrapar al primer si puc però ni el veia, a la
pujada al bunker tota corrent i bé, ho dono tot a totes les pujades, miro enrera i ja no veig ningú, però pel davant tampoc, quan deixo la riera ja no veig al primer i ja dono per impossible atrapar-lo, ara vaig més tranquil fins al cruce dels 4 camins on miro enrera i veig que em persegueixen de lluny, per si a cas torno a aumentar el ritme per no perdre la segona plaça, ara arribo a la Boca la Mina, amb molta afició de la Paquita i la seva familia on em diuen que vaig primer, es veu que el que tenia pel davant s'ha perdut, em sap greu pero decideixo sortir corrent cap a la meta, ja per Reus vaig escoltat per una moto de la policia tallantme el transit fins a meta que arribo en 5h37min.
Felicitar a l'organització pel fet de'organitzar aquesta caminata any rera any, també donar les gràcies de que ara obrin més aviat els controls i que els ultramaratonians que vulgui tingui també la seva oportunitat de participar-hi, ja que disposem de poques "curses" d'aquesta especialitat en tota Espanya i el més semblant són aquestes "caminates". Respecte a la senyalització per correr es un pel escasa, però potser aqui sóm nosaltres que em d'anar amb mentalitat de cursa autosuficient i mig d'orientació. Ara recordo la meva primera Reus-Prades-Reus on vaig fer 11h30min, aixi que amb entrenament tothom pot superar els seus limits!!!
prou comode, parlem amb Jonathans, segurament li està passant factura l'ultra-entreno de divendes de 2h30min., Arribem a castellvell, i ja agafem el cami cap el Picarany, aqui ja parlo amb el Joan que jo cambio el ritme, ell anirà millorant el seu... Ara parlo una mica amb l'Adolf, però tiro corrent que els primers ja estàn molt lluny. Em sento comode i poso un ritmet agrdable, vaig agafant amics i vaig mig xerrant però sense entretindre'm massa, em sap greu però si vull quedar pel davant ja no em puc distreure massa.Arribo al control del coll de la batalla, on deixo el xubasquero al Felipe, i m'informa que vaig prou bé, serà de gran ajuda la seva informació.Bé afronto la pujada a la mussara i decideixo intentar fer tot el que pugui corrent, cosa que aconsegueixo fins la pared de les antenes, aqui la pendent es forta i camino, però fort. Continuo adelantant fins arribar al cruce dels Motllats, aqui ja vaig quart, només tinc una tripleta pel davant, el Felipe em diu que a 5 minuts.Començo a pujar i molt bé, ara venen tobogans i deprés de la creu trencada ja veig el grupet capdavanter, els tinc a dos minuts, després de passar la pujada que es veu Capafons, ve el meu greu error, m'equivoco de cami i agafo una pista nova, que al cap de 10 minuts em porta a un repetido de radio, buuuaaaahhhh!!! Estic sol i em fa mandra tornar enrere, a part de haber perdut tot aquest temps que tant m'habia costat recuperar, decideixo fer un camp a través ("això és lo meu !!! les liades!!!) vaig per un bosc tot cremat amb herba força alta i mullada que en un minut em deixa els peus xops, continuo pel bosc cremat amb totes les mans negres de la carbonilla d'agafar els arbres per no caure, per fi, al fons, sota de tot veig una carretera, hi vaig, em penso que estic entre la Febró i la cruilla de Capafons, aixi que carretera amunt a un ritme de por, les pulsacions a tope, penso que ho pagaré i que a més potser estic anant a Prades per la carretera i que llavors m'he saltat un control, per sort no als 10 minuts arribo a la cruilla i en Felipe em comenta que tot i això no vaig malament que estic el 12 o aixi. Però prefereixo no saber els minuts, ara ho dono tot a les pujades, a tope i a les baixades igual, pel GR, vaig molt fort, massa fort, i això fa que em despisti en un creuament i em torni a equivocar!!! Agafo la pista direcció ermita l'Abellera, fins al cruce on veig marca de PR i m'adono de l'error (només em faltava això uns 6 minuts més regalats), torno enrere i torno a adelantar per tercer cop a dos o tres persones, que al·lucinen amb mi em recomanen no perdre'm més, però just ara em torno a equivocar, tot i que aquest cop no implica perdua de temps sino entrar a Prades per la carretera. A prades veien el desastre decideixo anar a per un entrepà i me'l vaig fotent mentres surto tranquil trotant. Deixo la carretera per agafar la baixada per PR fins la Febró, aqui decideixo apretar, el meu punt fort són les baixades, però veig que encara estic un pel cansat del ritme quan m'he perdut, tot i això faig una bona baixada, arribo a la Febró on trobo tots els companys d'escacs, el Felipe m'informa que vaig sisè, porto 2 a uns dos minuts i la tripleta de davant també els hi vaig retallant, però encara són lluny. M'avituallo, platan, aigua i amunt que fa pujada, abans de començar el corriol agafo a la parella de Cambrils, i pel senderó apreto, la meva unica oportunitat passa per anar fort a pujades i baixades, ja que en plà sé que no puc retallar gaire jo. Aqui em noto bé, molt bé, i faig quasi tota la pujada corrent i sinó intercalant caco a minut correr i minut caminar, passo els avencs i arribo a la Cruilla de camins, vaig fort, i per les pistes dels avencs vaig a ritme alt, ho vaig donant tot. Ara a la baixada fins a la Mussara tranquil per recuperar i trec un gel, El Felipe m'informa que els tinc a 6 minuts, ara m'avituallo i espero fer una gran baixada, un cop agafat el senderó de les tosques començo a baixar en plan cursa de muntanya, salto i vaig a tope de pulsacions, arrisco a tope intentant no relliscar amb les pedres mullades, s'acaben les tosques (segur que he fet el meu record en aquesta baixada) i ara per la pista continuo igual de fort, fins a Vilaplana sense veure a ningú peroooò al arribar al avituallament els enxampo, a tots tres, ells ja marxen, jo m'avituallo, menjo coca i bec i bec, sé que els hi posaré dificil si menjo. Surto i vaig a bon ritmet menjant un altre tros de coca de sucre. Arribo a veure'ls però ells ja s'estàn separant, aixi que penso serà dificil pillar als tres, agafo al primer i vaig a pel segon on no l'agafo fins l'avituallament de l'Aleixar, on mejo un altre gel i surto pel davant dels dos, vaig a atrapar al primer si puc però ni el veia, a la
pujada al bunker tota corrent i bé, ho dono tot a totes les pujades, miro enrera i ja no veig ningú, però pel davant tampoc, quan deixo la riera ja no veig al primer i ja dono per impossible atrapar-lo, ara vaig més tranquil fins al cruce dels 4 camins on miro enrera i veig que em persegueixen de lluny, per si a cas torno a aumentar el ritme per no perdre la segona plaça, ara arribo a la Boca la Mina, amb molta afició de la Paquita i la seva familia on em diuen que vaig primer, es veu que el que tenia pel davant s'ha perdut, em sap greu pero decideixo sortir corrent cap a la meta, ja per Reus vaig escoltat per una moto de la policia tallantme el transit fins a meta que arribo en 5h37min.
Felicitar a l'organització pel fet de'organitzar aquesta caminata any rera any, també donar les gràcies de que ara obrin més aviat els controls i que els ultramaratonians que vulgui tingui també la seva oportunitat de participar-hi, ja que disposem de poques "curses" d'aquesta especialitat en tota Espanya i el més semblant són aquestes "caminates". Respecte a la senyalització per correr es un pel escasa, però potser aqui sóm nosaltres que em d'anar amb mentalitat de cursa autosuficient i mig d'orientació. Ara recordo la meva primera Reus-Prades-Reus on vaig fer 11h30min, aixi que amb entrenament tothom pot superar els seus limits!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)