Zegama-Aitzkorri. La millor marató de muntanya del mon

Bé, ja una mica més recuperat he acabat a Zegama, la cursa per mi tenia principalment l'objectiu d'acabar, pel que vaig sortir conservador, doncs anava amb el genoll dret encara amb els tendons una mica inflamats. La sortida pel poble suau a veure-les venir. El nivell mig d'aquesta cursa és altissim i hi ha la meitat de gent que són autèntiques fletxes.La primera rampa al sortir del poble m'animo i començo a adelantar, corrent cara amunt no noto gens el genoll, m'animo, i vaig fent ja a ritme més tranquil fins a Otzaurte, aqui a les primeres rampes dures de veritat ja he de caminar i pujant si em noto el genoll, tot i que la gentada que hi ha no m'hi fa pensa massa, hi poso seny ja que estem a l'inici de cursa. Ara correm per fagedes, prats verds i boscos preciossos on la catifa verda o la fullaraca és el predominant, de cop enfilem les ultimes rampes de l'Aratz, he agafat una tècnica curiosa de pujada, gambada amb la cama esquerra i puja més de besso amb la dreta, aixi no noto el genoll però de baixada ja em ve la primera rampa al bessó dret, una setmana sense fer res i el forçar els passos em fan pensar que son les causes. Bé alentint pas passo per Sant Adrià per arribar a Sancti Spiritu, increible la gent que hi ha entre la boira cada cop en surt més, crits de Oso ondo!!! Venga Xavier!!! Tiro amunt cap l'Aizkorri, a mitja pujada apareix el sol, i com no una altra massa de public animant per tot arreu, crestejo ràppid i ara se m'ajunta l'Anna Serra, ara cap abaix alguna caigudeta però ràpid, per Urbia em noto bé, molt bé i creo un grupet amb l'Anna i dos més, avancem fins a 3 grupets i encarem la ultima gran rampa, l'Andratz, gent a costat i costat fent el pasillo durant 600 metres de desnivell, marco jo el ritme amb l'Anna al darrera, ens anem animant, fem cim i tirem fort abaix, baixem fort fins arribar a pista, els ultims 4 km se'm fan pesat i llavors és l'Anna qui tira i com tira, tot el rato va a per qui veu davant i jo amb la llengua fora, finalment entrem a Zegama. El crono a 5:20 millorant 9 minuta l'any anterior tot i les molesties al genoll, super satisfet.Gran ambient per un gran poble Vasc!!!! Sencillament són diferents i entenent l'esport diferent a nosaltres!!! Per mi la millor crsa de muntanya que hi ha!!!

Cerler Vertical Running

Dissabte : Vertical Kilometer
Va ser una cursa molt explossiva i on em va anar molt bé, surto molt ràpid i tiro amunt i amunt amb força, en un tramet de cresta un noi no sap com passar i em fa perdre una mica de temps però arribo a dalt en 35min. La Maite també fa una bona ascenció amb un crono de 1h03min, i això que puja xerrant i animant a tothom, es una makina!!!

Diumenge: Vertical Race (16km +/- 1400m Desnivell)
El mateix dia finalment la Maite es disposa a fer la seva primera cursa de muntanya, les pedres ja tremolaven....
Vaig sortir reservant i ràpidament em vaig situar força envant, la primera pujada molt bé, a la baixada vaig enllaçar amb el tercer grupet capdavanter, però quan era planer va i decideixo apretar el ritme em foto l'ensopegada fotenme de lloros i picant al terra amb els genolls, m'aixeco ràpid però em fa molt mal i em deixo caure al terra un altre cop, em miro el genoll dret i el tinc amb sang, les mans també, m' espero a que se'm passi, el grupet del darrera passa m'ofereix ajuda, els hi dic que no fa falta, em vaig netejant una mica amb aigua amb fang, finalment m'aixeco i continuo caminant fins l'avituallament, on em netejo bé. Ara penso, continuo la cursa o plego per reservar per Zegama a una setmana vista, però penso que mai he plegat d'una cursa i decideixo continuar a ritme més suau, caminant i corrent, l'Antonio d'Arriba m'encoratje i finalment faig una cursa bastant bona i tot amb 2h26min.
La Maite arriba a meta com una campiona, ultima però perque tots els demés que anaven amb ella van plega, ella els guanya per KO tècnic!!!

L'organització impecable, bons regals amb l'inscripció incloent sopar dissabte i dinar diumenge, molt bona organització i bon tracte!!!

Cursa de muntanya de Falset

L'11 de Setembre s'organitzava la 1a Cursa de Muntanya de Falset, coincidint amb el meu aniversari, aixi que quina millor forma de celebrar-ho que corrents.
Respecte a la cursa gran sortida, molt ràpida com sempre, on intento controlar-me una mica, tot i anar massa fort, al km 1,5 ens perdem de cami i em de tornar enrere per rectificar, just on comença el corriol, i ara una mica de feina per adelantar, però va bé per baixar una mica les pulsacions. El senderó és va fent dur per moments, però aconsegueixo aguantar bé un ritmet de corre cara amunt, al poc comença una dura baixada i força tècnica on baixo ràpid però amb moderació, em situo força envant penso que dec anar entre els 15 primers, vaig adelantant a la pujada, amb alguns trams de caco (caminar-correr) per una ermita molt maca, atravessem la carretera i ara es quasi tot pista on és pot correr i molt, això afavoreix als més ràpids i jo no estic massa ràpid de ritme tot i això vaig molt bé avançant a algu o altre, de repent ja em quedo sense ningú a davant però amb dos o tres trepitjant-me els talons darrera, només intento aguantar el ritme els ultims kilometres (del 15 al 18) fins arribar a meta, sorprenentment en el tros de plà no em passa ningú i aconsegueixo mantenir la plaça, quedant 7è. mai habia quedat tant envant, bon regal pel dia del meu aniversari, a l'entrada a meta canvi de musica amb el "Feliç Aniversari" per part de l'organització, quin detall!!! (Gràcies) A més en alguns controls també em felicitaven, no sé qui habia escampat la noticia. Recupero liquids i de cap a la piscina, anem a recollir l'ampolla de vi al celler de la cooperativa.Entrega de premis on per sorpresa quedo 3er senior i pujo al podi ja que no són acumulatius (mai habia guanyat res en curses i em penso que s'equivocaven fins que m'ho expliquen). I per rematar-ho al sorteig em toca un lot de botelles de vi.Al finalitzar dono les gràcies a l'organització pels detalls per l'aniversari i cap a dinar amb la familia a Cambrils.Espero que es consolidin curses com aquestes, on he de dir que són de muntanya de veritat pasant per indrets bonics i per altres on als més atletes els permet disfrutar més de correr.