diumenge, 23 de setembre de 2007

Zegama-Aitzkorri. La millor marató de muntanya del mon



Bé, ja una mica més recuperat he acabat a Zegama, la cursa per mi tenia principalment l'objectiu d'acabar, pel que vaig sortir conservador, doncs anava amb el genoll dret encara amb els tendons una mica inflamats. La sortida pel poble suau a veure-les venir. El nivell mig d'aquesta cursa és altissim i hi ha la meitat de gent que són autèntiques fletxes.La primera rampa al sortir del poble m'animo i començo a adelantar, corrent cara amunt no noto gens el genoll, m'animo, i vaig fent ja a ritme més tranquil fins a Otzaurte, aqui a les primeres rampes dures de veritat ja he de caminar i pujant si em noto el genoll, tot i que la gentada que hi ha no m'hi fa pensa massa, hi poso seny ja que estem a l'inici de cursa. Ara correm per fagedes, prats verds i boscos preciossos on la catifa verda o la fullaraca és el predominant, de cop enfilem les ultimes rampes de l'Aratz, he agafat una tècnica curiosa de pujada, gambada amb la cama esquerra i puja més de besso amb la dreta, aixi no noto el genoll però de baixada ja em ve la primera rampa al bessó dret, una setmana sense fer res i el forçar els passos em fan pensar que son les causes. Bé alentint pas passo per Sant Adrià per arribar a Sancti Spiritu, increible la gent que hi ha entre la boira cada cop en surt més, crits de Oso ondo!!! Venga Xavier!!! Tiro amunt cap l'Aizkorri, a mitja pujada apareix el sol, i com no una altra massa de public animant per tot arreu, crestejo ràppid i ara se m'ajunta l'Anna Serra, ara cap abaix alguna caigudeta però ràpid, per Urbia em noto bé, molt bé i creo un grupet amb l'Anna i dos més, avancem fins a 3 grupets i encarem la ultima gran rampa, l'Andratz, gent a costat i costat fent el pasillo durant 600 metres de desnivell, marco jo el ritme amb l'Anna al darrera, ens anem animant, fem cim i tirem fort abaix, baixem fort fins arribar a pista, els ultims 4 km se'm fan pesat i llavors és l'Anna qui tira i com tira, tot el rato va a per qui veu davant i jo amb la llengua fora, finalment entrem a Zegama. El crono a 5:20 millorant 9 minuta l'any anterior tot i les molesties al genoll, super satisfet.Gran ambient per un gran poble Vasc!!!! Sencillament són diferents i entenent l'esport diferent a nosaltres!!! Per mi la millor crsa de muntanya que hi ha!!!

6 comentaris:

Ferran Vila ha dit...

Amb aquesta crònica mitificas encar més el mite. Molt bona. Una altre cosa per fer "cuant em fagi gran". Felicitats xavier

Monrasin ha dit...

Xavi, me parece que no os vi después de la carrera pero vaya desde aquí mi felicitación. ¡ENHORABUENA POR LA CARRERA!!! Y también a Maite, que me han gustado mucho sus fotos. Buenisimas!

Anònim ha dit...

Hola maquina a veure si actualitçes mes la web, estem mirant unes fotos i hem vist la web , a veure si quedem per una excursio no aquestes mariconades que fas. Apa adeu , visca el jabali

Anònim ha dit...

Hola javalí, sóc Joan de Móra.
Xavi Espelta ja fa dies que mira la manera de contactar amb tu per convidar-te a fer una sortida d'entrenament per les muntanyes de Vandellòs. Si t'animes a vindre la sortida és lo dijous festiu 6 de desembre a les 9 en punt des del pavelló de Vandellòs.
Portar un bocate i aigua
Esperem un bon ambient
+INFO a trailuec i www.serresdelmestral.com
Salut

Triatletes C.T.E. Terres de l'Ebre ha dit...

hola xavi!!no sabia que tinguessis blog!saps qui sóc?
sóc Adrià d'Alcanar, QUE ENS EM VIST a moltes curses.
m'agrada molt el blog, i per supost les fotos!
si vols pasar-te pel nostre blog a vuere que et sembla.
adéu, ja ens veurem a algun lloc!

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Perfume, I hope you enjoy. The address is http://perfumes-brasil.blogspot.com. A hug.