Arribem a la gran fita de la temporada, l'ultratrail TMB-CCC (Courmayer-Champex-Chamonix), m'esperen 86 km de cursa a peu amb 4500 metres de desnivell positiu i els mateixos en negatiu, total una matada, però res comparat amb la cursa gran que dobla en km i desnivell l'UTMB (això quedarà pel proper any sino se'm passa l'inscripció).
El divendres de mati anem a agafar el bus a les 9 del mati, la cua comença en un carrer, arriba al seu final i continua per un altre carrer, consegueixo colarme amb els integrants e integrantes de tortosa, quin bon grup que son!!!
Arribada a Courmayer on deixo la bossa amb el material que em duran a Chamonix i em poso bastant endavant, tot i tindre uns 300 corredors pel davant, però uns 1500 per darrera, bon ambient, musica de Carros de Foc i de Gladiator ("We are free" de Enya), la gent acompasant la musica amb els pals en alt, em comença a fer fervor la sang. Per fi, tret de sortida. Costa sortir entre tanta gent, i més adelantar, molt pals que et poden fer la traveta, surto del poble al km 1 a 174 pulsacions (com si fes una mitja marató), però l'ambient estira, arribo a les primeres rampes del refugi Bertone amb les pulsacions pels nuvols, penso que ho pagaré car aquesta osadia però per altra banda decideixo arriscar i colocarme força envant a veure que passa. A la pujada em mantinc amb uns grupets que pujem com a fieres fins a Bertone, on bec i bec (però no menjo, greu error), porto 47 minuts i vaig molt envant, el 27 de la general (cosa que no sabia), continuo ujant i ara ja baixem fins al refugi Bonati, on passo bé de classificació i m'ajunto amb un noi de Asturies, em comenta que ha fet forces de llarga distància com Integral Picos de Europa quedant 3er i tot, i penso que estic on no toca, arribem a Armuva on l'Asturia (Antonio) em comenta que anem el 35, alucino, comencem la pujada a Refugio Helena a ritme fort, caminant que es dur, l'Antonio em comenta que tranquil que ja aniràn caient, jo penso que el que caure seré jo. Un cop passat Helena ens enfilem cap a Gran Col Ferret, aqui en sec l'Antonio es despenja i quan miro enrere esta força lluny, continuo tirant a ritme amunt, passem el coll i a Suissa, baixada a sac però aqui em dono compte que els genols em fan mal, massa mal per estar al km 20 i pico de cursa(me'n queden 70), un cop analitzat això es el carregament de la setmana previa. Pero tiro i tiro,
fort i fort fins a la Fouly, on m'avituallo bé, mejant sopa i platan, surto corrent cap a Praz deFort i a Issert, aqui vaig sens aigua i penso que ara hi ha un control, però nomes es de marcar, començo a pujar i a mitja pujada a Champex em ve "l'home del masso", visita de rigor a aquestos ritmes al kilometre 36/38, començo a demanar aigua als altres participants i un noi de Jaen m'ofereix, gracies!!!!, anem com podem fins Champex tots dos, ell va igual de tocat que jo i amb rampes, arribo a Champez amb una bona pajara, truco a la Maite per informar-la que vaig mort, aqui penso que a aquest ritme no acabo la cursa, penso més i decideixo pendre-m'ho amb calma, començo a menjar 1, 2, 3 plats de pasta, platans, beguda,...Surto i no puc correr, però vaig caminant, els meus objectius han cambiat, no cal correr, ara a disfrutar de l'entorn i de l'ambient, a caminar i quan em recuperi ja veurem només penso això, tranquil no et desanimis, vas molt i molt bé has vingut a acabar, camino durant mitja hora per pla i lleugera pujada, ara comencem la pista de terra, on m'adelanta gent ja que es de baixada i continuo caminant, paro per abuidar aigua del diposit, i començo a trotar cara a baix, em començo a notar bé començo a adelantar als que m'han adelantat, miro i veig que no poden seguirme, miro envant i veig que pillo a més gent, calmo la meva euforia i em tranquilitzo, però continuo baixant bé i molt bé, de repent la pista es torna sender i começa a pujar, ve la pujada a Bovine, la desconec però començar a pujar fort i molt tècnic, però vaig bé atrpant i deixant enrere la gent, per fi arribo a Bovine, la pujada més dura, començo sol el llarg descens fins a la Forclaz, a mitja baixada continuo sol sense veure ningú es fa fosc, m'aturo i trec frontal, continuo de nit i sol, ningu davant ni darrera, però continuo baixant bé, ara arribo a Froclaz on uns nois m'animen (presencia humana) , continuo baixant ràpid pero sense veure a ningu fins a Trient, on està la Maite amb la Cris animant, em prepara els pals que hauria d'haber agafat per tota la cursa, ara entro a avituallarme i per fi veig corredors!!! (El meu cap ja no ho entenia) 
Paro a menjar molt, i a estirar, i de repent escolto una musica de paso doble ("Que viva España!! ta,ta,tatatata) quin detall de l'organització de Trient, veig a tot el public de peu aplaudint-me (tot i ser un Viva España) entenc el seu detall cap a mi i decideixo fer-lis una mica de ball i la gent ho agraeix, això em creix, surto, em despedeixo de la Maite i començo les dures rampes (+900m desnivell) a un ritme de por (+16/+18m per minut) i es que els pals ajuden molt, agafo els grups que han sortit de Trient quan jo arribava, els deixo enrere, i ara arribo al control, bec i menjo alguna coseta i comença la baixada, llarga, molt llarga fins Vallorcine, on torna a estar la Maite, Cris i Oscar animant, arribo fet pols, però m'avituallo bé i em recupero, surto tirant cap a col des Montets, ara m'agafa algu i decideixo pegarme en forma de lapa, fem un grupet de 3 o 4, i a la baixada com sempre marica l'ultim, em deixen enrere, es hora de pendre el primer gel, als 3 minuts em fa reacció i canvi de ritme, agafo a qui m'ha deixat i el deixo enrere jo,arribo a Argentiere on està la Maite donant suport moral i m'acompanya una mica, quan ja em fico al bosc ella va cap a Chamonix, jo prenc un altre gel, això 
dona ales, corro força bé encara, tot i el mal de genolls, molt i molt de mal, pero intento només pensar en continuar corrent. La nit es fosca, i el cami solitari, Chamonix no arriba mai, 1 repetxon de 70 metres de desnivell, bufff, unaltre igual, buffff, i un altre, ara es plà hi ha un riu al costat però no es veu cap llum de cap poble, corro, corro, passa mitja hora i estic igual, pla, no llums, no poble. No ho entenc, on és Chamonix? tiro envant i a la mitja hora comencen a haber-hi cases, però poques, mitja hora més i per fi arribo a Chamonix, a l'entrada em perdo, i un que em segui d'aprop es posa just darrera, quan estem entrant el paio sense cap respecte m'apreta el pas per adelantar, carai penso, això no pot ser i decideixo fotre-li l'atxasso, esprintada final ja que el tio les dos ultimes hores no m'habia donat ni un relleu. Per fi, sóc FINISHER!!!! Chamonix!!! Em donen el jersei polar de Finisher i m'abraço amb la Maite. Estic cansat, però content, en total el crono 13h37min00seg, el 59 de la general !!! Tot un èxit!!!
El divendres de mati anem a agafar el bus a les 9 del mati, la cua comença en un carrer, arriba al seu final i continua per un altre carrer, consegueixo colarme amb els integrants e integrantes de tortosa, quin bon grup que son!!!
Arribada a Courmayer on deixo la bossa amb el material que em duran a Chamonix i em poso bastant endavant, tot i tindre uns 300 corredors pel davant, però uns 1500 per darrera, bon ambient, musica de Carros de Foc i de Gladiator ("We are free" de Enya), la gent acompasant la musica amb els pals en alt, em comença a fer fervor la sang. Per fi, tret de sortida. Costa sortir entre tanta gent, i més adelantar, molt pals que et poden fer la traveta, surto del poble al km 1 a 174 pulsacions (com si fes una mitja marató), però l'ambient estira, arribo a les primeres rampes del refugi Bertone amb les pulsacions pels nuvols, penso que ho pagaré car aquesta osadia però per altra banda decideixo arriscar i colocarme força envant a veure que passa. A la pujada em mantinc amb uns grupets que pujem com a fieres fins a Bertone, on bec i bec (però no menjo, greu error), porto 47 minuts i vaig molt envant, el 27 de la general (cosa que no sabia), continuo ujant i ara ja baixem fins al refugi Bonati, on passo bé de classificació i m'ajunto amb un noi de Asturies, em comenta que ha fet forces de llarga distància com Integral Picos de Europa quedant 3er i tot, i penso que estic on no toca, arribem a Armuva on l'Asturia (Antonio) em comenta que anem el 35, alucino, comencem la pujada a Refugio Helena a ritme fort, caminant que es dur, l'Antonio em comenta que tranquil que ja aniràn caient, jo penso que el que caure seré jo. Un cop passat Helena ens enfilem cap a Gran Col Ferret, aqui en sec l'Antonio es despenja i quan miro enrere esta força lluny, continuo tirant a ritme amunt, passem el coll i a Suissa, baixada a sac però aqui em dono compte que els genols em fan mal, massa mal per estar al km 20 i pico de cursa(me'n queden 70), un cop analitzat això es el carregament de la setmana previa. Pero tiro i tiro,
fort i fort fins a la Fouly, on m'avituallo bé, mejant sopa i platan, surto corrent cap a Praz deFort i a Issert, aqui vaig sens aigua i penso que ara hi ha un control, però nomes es de marcar, començo a pujar i a mitja pujada a Champex em ve "l'home del masso", visita de rigor a aquestos ritmes al kilometre 36/38, començo a demanar aigua als altres participants i un noi de Jaen m'ofereix, gracies!!!!, anem com podem fins Champex tots dos, ell va igual de tocat que jo i amb rampes, arribo a Champez amb una bona pajara, truco a la Maite per informar-la que vaig mort, aqui penso que a aquest ritme no acabo la cursa, penso més i decideixo pendre-m'ho amb calma, començo a menjar 1, 2, 3 plats de pasta, platans, beguda,...Surto i no puc correr, però vaig caminant, els meus objectius han cambiat, no cal correr, ara a disfrutar de l'entorn i de l'ambient, a caminar i quan em recuperi ja veurem només penso això, tranquil no et desanimis, vas molt i molt bé has vingut a acabar, camino durant mitja hora per pla i lleugera pujada, ara comencem la pista de terra, on m'adelanta gent ja que es de baixada i continuo caminant, paro per abuidar aigua del diposit, i començo a trotar cara a baix, em començo a notar bé començo a adelantar als que m'han adelantat, miro i veig que no poden seguirme, miro envant i veig que pillo a més gent, calmo la meva euforia i em tranquilitzo, però continuo baixant bé i molt bé, de repent la pista es torna sender i começa a pujar, ve la pujada a Bovine, la desconec però començar a pujar fort i molt tècnic, però vaig bé atrpant i deixant enrere la gent, per fi arribo a Bovine, la pujada més dura, començo sol el llarg descens fins a la Forclaz, a mitja baixada continuo sol sense veure ningú es fa fosc, m'aturo i trec frontal, continuo de nit i sol, ningu davant ni darrera, però continuo baixant bé, ara arribo a Froclaz on uns nois m'animen (presencia humana) , continuo baixant ràpid pero sense veure a ningu fins a Trient, on està la Maite amb la Cris animant, em prepara els pals que hauria d'haber agafat per tota la cursa, ara entro a avituallarme i per fi veig corredors!!! (El meu cap ja no ho entenia) 
Paro a menjar molt, i a estirar, i de repent escolto una musica de paso doble ("Que viva España!! ta,ta,tatatata) quin detall de l'organització de Trient, veig a tot el public de peu aplaudint-me (tot i ser un Viva España) entenc el seu detall cap a mi i decideixo fer-lis una mica de ball i la gent ho agraeix, això em creix, surto, em despedeixo de la Maite i començo les dures rampes (+900m desnivell) a un ritme de por (+16/+18m per minut) i es que els pals ajuden molt, agafo els grups que han sortit de Trient quan jo arribava, els deixo enrere, i ara arribo al control, bec i menjo alguna coseta i comença la baixada, llarga, molt llarga fins Vallorcine, on torna a estar la Maite, Cris i Oscar animant, arribo fet pols, però m'avituallo bé i em recupero, surto tirant cap a col des Montets, ara m'agafa algu i decideixo pegarme en forma de lapa, fem un grupet de 3 o 4, i a la baixada com sempre marica l'ultim, em deixen enrere, es hora de pendre el primer gel, als 3 minuts em fa reacció i canvi de ritme, agafo a qui m'ha deixat i el deixo enrere jo,arribo a Argentiere on està la Maite donant suport moral i m'acompanya una mica, quan ja em fico al bosc ella va cap a Chamonix, jo prenc un altre gel, això 
dona ales, corro força bé encara, tot i el mal de genolls, molt i molt de mal, pero intento només pensar en continuar corrent. La nit es fosca, i el cami solitari, Chamonix no arriba mai, 1 repetxon de 70 metres de desnivell, bufff, unaltre igual, buffff, i un altre, ara es plà hi ha un riu al costat però no es veu cap llum de cap poble, corro, corro, passa mitja hora i estic igual, pla, no llums, no poble. No ho entenc, on és Chamonix? tiro envant i a la mitja hora comencen a haber-hi cases, però poques, mitja hora més i per fi arribo a Chamonix, a l'entrada em perdo, i un que em segui d'aprop es posa just darrera, quan estem entrant el paio sense cap respecte m'apreta el pas per adelantar, carai penso, això no pot ser i decideixo fotre-li l'atxasso, esprintada final ja que el tio les dos ultimes hores no m'habia donat ni un relleu. Per fi, sóc FINISHER!!!! Chamonix!!! Em donen el jersei polar de Finisher i m'abraço amb la Maite. Estic cansat, però content, en total el crono 13h37min00seg, el 59 de la general !!! Tot un èxit!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada