Del 14 al 21 d'Agost vam fer el treking del Tour del Montblanc. Ens esperaven 8 etapes de disfrutar de plena naturalesa, envoltats de magnifics cims, bonics rius, boscos frondossos i màgics i espectaculars glaceres.
Etapa 1 : Les Houches - Refuge de la Balme (9 hores i +1500/-800 desnivell)
Tot sortir de les Houches arribem al col de Voza, des dòn ens encaminem cap a col Tricot, per on passem per un pont tibeta a tocar la glacera de Bionnasay, amb unes vistes sobre l'Aiguille de Bionnasay esplendides, un cop passat el col Tricot arribem als xalets de Miage, on ens prenem un bocata de pernil amb pepinillos i continuem per Le Truc per després baixar cap a les Contamines, arribem a Notre Dome de la Gorg (àtrona dels excursionistes), i continuem fins a Nant Borrant, on ens diuen que no hi ha lloc per dormir i ens em d'arribar fins al refugi de la Balme en una hora més de caminar.
Aqui passem la primera nit amb un molt bon sopar i coincidint amb uns bascos i amb uns suissos dels que fem petar força la xerrada. Anem a descansar ja que la proxima jornada seria molt dura.
Etapa 2: Refuge de la Balme -Rifugio Elisabetta (10 hores i +1700 / -1300 desnivell)
Podriem definir-la com l'etapa reina, vam sortir d'hora de la Balme després d'un bon esmorçar i vam començar a remuntar el Col du Bonhomme, on atrapem el grupet de Bilbao, continuem pujant fins el Col de la Croix du Bonhomme, on agafem els madrilenys que a tots ells habiem conegut la nit anterior. Decidim agafar la variant més muntanyera i més desnivell cap al Col des Fours (2665m), on ja em de trepitjar neu en clapetes. Aqui fem l'esmorçar de rigor, pà, xoriço, formatge,...Continuem, ara ja en plena baixada cap al refugi des Mottets(1870m), es veu a fons de vall, uns 1000 metres per sota nostre, però amb paciencia arribem a les 14:00. aqui habia de ser el nostre final d'etapa però vist l'hora decidim convertir-la en l'etapa reina fins Elissabeta, ja en territori Italià. Remuntem el Col de la Seigne (2516m), la marxa es dura per les hores que portem, però tot i això avançem a un grup organitzat amb mules i tot. Per fi, som a l'Italia, uns "Bon Giornos" ens ho fan veure i baixem fins a Refugi Elissabeta a 2200m. Un refugi que està al peu d'una glacera força espectacular. Ha arribat el repòs dels guerrers. Fem amistat amb uns Canadencs, la Deb i en Daryl.
Etapa 3: Rifugio Elisabetta - Rifugio Bertone (7 hores i +1150 / -1400 desnivell)
Degut a la allargada de l'etapa anterior, avui ens toca una etapa no tant dura com preveia el nostre llibre de ruta. Comencem deixant el refu amb la seva glacera, aixant per pista i fent algunes dreceres fins el llac Combal, ara remuntem cap amunt fins al refugi de Maison Vielle, passant pels llacs de Checroui, ara toca un llarg i farragos descens per pista, però el nostre olfacte atajador ens fa tirar per linia recta des de Maison Vielle per sota un telecadira a sac pac, evitantnos la farragosa marxa per la pista, aixi ens evitem la meitat d'una dura patejada, i la resta ja tota per pista fins arribar a Courmayer (1100m) (Aqui em faltava una setmana per fer el CCC ultratrail), després de fer quatre compres de viveres pel poble i fotre'ns un gelat, comencem a remuntar la dura pala fins a refugio Bertone a 1990m, lloc molt bonic on és té una gran vista sobre Courmayer. Aqui trobem a en Joseba, de Oñati, amb el que entablem ja una amistat, també coincidim amb els madrilenys i uns japonesos.
Etapa 4: Rifugio Bertone - Gîte La Lechere (10 hores i +1700 / -1900 desnivell)
Avui vam allargar també etapa fent-la molt dura, potser tant o més que la segona. Comecem de matí remuntant i fent la variant de la testa Bernarda, amb unes magnifiques panoramiques sobre el Montblanc, la Dent du Geant i les Grandes Jorasses, amb una exposició de glaciars espectacular. A mitja pujada a la testa Bernarda (2534m) ens trobem a la nipona i quan arribem a dalt de tot a la testa a molta distancia ens trobem amb el nipó, buf van super separats entre ells ni es veuen. Baixem a col Sapin (2250) i remutem el Coll de Pas entre Deux Sauts (2524m), ara toca baixar fins el fons de tot de la vall, a Armuva (1700m), comencem a pujar fins refugio Elena(2060m), lloc molt maco amb un gran glaciar al seus peus. I final d'etapa, però sorpresa, la Maite no en té prou, vol tirar més, està forta com una mula!!! I decidim passar a la Suisse pujant el Gran Col du Ferret (2537m), ara anem baixant fins a un petit refugi La Peule (2070m), continuem abaix fins al refugi de la Lechere, ens retrobem a en Joseba, la Deb i en Daryl. Sopem tots junts i la xerrem força entre tots, aquest refugi és on millor ens van tractar poden repetir de tot i menjant un arros amb especies i un estofat de cervol diví.
Etapa 5: Refugi La Léchere - Relais d'Arpette (6 hores +600 / -700)
Etapa mig de recuperació, comença el dia plovent, amb el que treiem xuvasqueros i ponxos i comencem la marxa com sempre, d'hora, entre les 7:30 i les 8:00. Per sort avui l'etapa transcorre tota entre boscos pel que treu importancia a que estigui plovent, ja que no ens perdem cap vista, a més a mi que plogui si estic pel bosc m'agrada moltissim, els boscos suissos son molt macos i plens de bolets de tota mena. Ara passem pel poble de Praz de Fort i després per Issert per començar a remuntar fins a Champex Lac, poble molt bonic que té un llac envoltat de casetes, menjem alguna delicatessen (pastetas de framboise i arandanos). Continuem 11 hora fins a Relaisse d'Arpette on ens retrobem a en Joseba, als madrilenys i al Japonès que està molt preocupat ja que la japonesa no arriba, m'ofereixo a que després de sopar l'acompanyo al poble sino ha arribat , però a mig sopar arriba ella, ells em donen la seva gratitud pel meu interes. Avui també sopem amb en Carlos i la Cintia, una parella molt agradable de Caceres. i amb els que a l'endema farem tota l'etapa junts. Per sopar una fondue molt bona.
Etapa 6: Relais d'Arpette - La Peuty(Trient) (7 hores +1000 / -1300)
Avui fem una etapa espectacular, comencem pujant la Frenette d'Arpette (sostre del tour) (2675m) i la fem tota amb en Carlos i la Cintia, de pujada anem tots a bon ritme fins arribar al coll on per sort s'obren els nuvols i ens deixa veure la maravella del Glaciar de Trient desplomantse del Plateu du Trient per sota nostre uns 600metres de desnivell, aqui al coll fem esmorçar i tés i més tés, ara comencem a baixar, però la Cintia li costa baixar, deu estar una mica cansada i li fa por caure i la baixada li serà una dura, dura penitencia. Per fi arribem a Trient a un Gîte que es diu la Peuty, és un refugi lliure que té un lloc on es paguen els 10€ que costa i on disposes de llit amb mantes, cuina amb gas, menjador, dutxes, lavabos, increible que això sigui obert sense vigilancia (això a la España estaria fet malbe i destrosat) i aqui està impecable. Avui també coneixem la Juanita de Nova Zelanda.
Etapa 7: Trient - Argentiere (6 hores +1000 / -800 )
Comencem l'etapa d'hora ja que la voliem fer molt llarga però finalment no va ser aixi. Deixem al refu encara a la Cintia i en Carlos i remuntem cap a Refugi del Col de la Balme, arribem per bosc on ens retrobem al coll amb els japonesos. Ara anem cap al Col des Posets amb emplendides vistes del Montblanc, glacier des Bossons i Chamonix al fons de vall. Un cop al Coll de Possets baixem fins al Col des Montets ( aqui a la Maite li fa molt de mal un dit del peu i diu que no pot continuar i té una llaga enorme) aixi que decidim baixar al poble de Trê-le-Champ i continuem abaix fins Argentiere, ara que som baix de tot decidim anar al cotxe per fer un dia de descans i després fer la resta del tour que ens queda al reves.
Etapa 8: Les Houches - Bel Lachat (4 hores +1200 )
Comnecem el tour en sentit contrari, passem pel parrc d'animals Merlet i pel Crist Roi, finalment arribem a Bel Lachat, bonic Refugi a 1200 metres per sobre de Chamonix i amb unes vistes incomparables. Plou una mica i decidim fer nit aqui, encert pel refu i perque tornem a coincidir amb els Canadencs en Daryl i la Deb, i amb un grup de Francesos molt simpatics que posteriorment m'animarien a Champex quan faig el ultratrail de CCC.
Etapa 9: Bel Lachat - Argentiere (6 hores +1000/-1500)
Comença el dia tapat i molt tapat i amb aigua i més aigua, no es veu res, sap greu perdres les vistes, aixi que remuntem le Brevent i Baixem a La Flegere, aqui decidim baixar amb el telecadira a Chamonix per continuar un altre dia que les vistes acompanyin, al cap de dos dies fem l'operació inversa, pujem pel telecadira i caminem fins al col des Montets passant varios trams equipats de semi ferratilla, pasem per una famosa agulla d'escalada. Finalment arribem a Col des Montets, baixem fins Argentier finalitzant el nostre trajecte i tancant el llaç.
Un trecking molt més que recomanable, amb moltes experiencies i on em disfrutat de l'esport, la natura, la amistat i els pobles.
diumenge, 26 d’agost del 2007
TMB - Tour du Montblanc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada