diumenge, 25 de maig del 2008

Zegama - (42km D+- 5472m)

Un any més s'ha celebrat la marató de les maratons de muntanya, i no pel recorregut que es espectacular, ni per les muntanyes que són boniques sinó simplement perque en aquest país on es celebra entenen l'esport d'una manera molt diferent, valoren el sacrifici i l'esforç per sobre de tot, i això per ells és una gran festa, la festa on els protagonistes som nosaltres, els corredors!!!

Primerament emotiu minut de silenci i record per un corredor originari d'Idiazabal que habia fet totes les maratons i que un terrible accident tallant troncs ha fet que ja no pugui estar més entre nosaltres, carai, ens van fer saltar les llagrimes als milers d'aficionats i corredors que estavem a la plaça.

A les 9 en punt amb l'ultima campanada, i sortida, la bogeria ha començat. Vaig tirant força fort però em noto bé, tot i que al pas per Otzaurte km 7 ja he anat patint una mica, però agunto el ritme frenetic de cursa. Començem les pujades entre public animant, cridant el teu nom fins a estar afonic, i com no, segueixo apretant, arribant a Aratz, primer cim, em noto una mica fluix de cames, pero espero recuperar a la baixada. Pas per Sancti spiritu, depres de passar per dintre de la muntanya per la cova natural de Sant Adrian, i aqui el públic es inmens, els anims van molt forts per encarar l'ascenció al Aitzkorri, començo a pujar bé, caminant a bon ritme, però als 10 minuts em noto sense forces a les cames un altre cop, veig que caminant em falta potencia a les cames i amb una mica de pajara decideixo baixar el ritme per intentar recuperar, però la pujada em passa factura, arribo a dalt amb 3h02min, 1 min més que l'any passat però esgotat, per la cresta m'arrastro, i a la baixada bateigada pels vascos com Ostiagorri o paso malament, les camen no poden i les caigudes van anant. Finalmente arribo a les campes d'Urbia, on vist el meu estat decideixo anar trotant poc a poc amb mentalitat ultra, ara als 15 minuts em recupero i començo a tirar bé, fins l'ultima pujada a Andraitz, on torno a caminar però força bé, inclòs vaig intercalant caminar i correr (caco) fins al coll, on m'avituallo una mica i comença el descens, al principi no vaig fi, però als 10 minuts començo a agafar molt bon ritme, i atrapant gent, tot corrent fins a meta. Total 5h30min que amb el moltissim fang i terreny tot mullat i amb aigua em fa estar prou content del temps, només 10 min més que l'any passat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats !
Per tot, pel fet de participar en "algo" així, pel temps, 5:30! tot i anant tocat a estones...

Salut i cames !

Anònim ha dit...

des del Calvari Romà de Benissanet, et felicito per com ho portes, per la cursa que has fet, per les cròniques, perquè ens fas sentir l'emoció i ens contagies les ganes d'arribar a ser quasi com tu (com tu és impossible). Moltes Felicitats. Salut

Anònim ha dit...

Moltes felicitats campeon desde jesus (xavi, membre de la uectortosa) et felicito, espero veuret en properes carreres

Anònim ha dit...

Felicitats xec! deu ser de "gallina de piel" que una gentada et vagi cridant pel teu nom a dalt del cim!! salut desde roma!