dilluns, 25 de juny de 2007

Quebrantahuesos 2007

Ja em realitzat la mítica Quebrantahuesos amb 7h 15min.
Ha estat una bona experiencia, a la sortida nervis i una mica de por per la sortida massiva però al estar tota la carretera pels ciclistes va ser prou tranquila.
Començament del Somport que pujo amb en Roger de forma molt controlada i tranquil·la, arribem sense masses esforços al coll, em poso un diari i a la baixada, a la baixada paso fred i em costa baixar pero al final agafem un bon grupet que ens porta als inicis del Marie Blanque, el port comença suau i aviat arriben els temuts 4 ultims kilometres, una gran recta amb molta pendent, començo a trobarme millor pel ritme i abanso gent i més gent, al costat meu sembla que vaguin aturats (em dono conta que porto el desarrollo ideal 34-27 que el vaig combinant amb el 34-25) inclòs adelanto gent per la gespa al costat de la carretera com si anessim amb btt, ja que em feien tap. Arribo dalt agafo aigua i tiro cap abaix, aprofito un grupet per fer la baixada i arribo abaix abans d'adonar-me'n, pensava que seria més llarga la baixada amb el que en Roger no consegueix agafarme i jo ja vaig en un molt bon grup, em poso a roda fins el Portalet, aqui comença la meva remuntada, els 3 primers kilometres ni m'entero i llavors agafo la roda d'un noi que pujava molt bé, al cap d'una estona li passo el relleu i se'ns afegueix un tercer ciclista que ràpidament em passa el relleu i puja el ritme, em noto molt comode i comencem a adelantar grupetas com si res, ens anem rellevant i anem a un ritme molt més fort que la resta de la gent, en sec veig que ja nomes queden 17 km, ieps, començo a tirar més fort fins l'avituallament, on decideixo parar, got de cola i sandwitch i tira amunt, paro un altre cop a un avituallament liquid i fins dalt a bon ritme, arribo als ultims kilometres i la gent animant és una passada, baixo algun pinyó per recompensar la gent que anima, em poso de peu i a tope els ultims kilometres. Ara diari i abaix. Arribo a la hoz de Jaca i comencen les rampes dures, vaig bé però a la poca estona noto que no tinc forces i comença una mica el meu calvari, sort que es curtet el port, m'adelanten uns 10 en tota la pujada i no passo a quasi ningú, arribant dalt un espectador m'ofereix un redbull al que no faig fastigs i mentres bec m'aguda amb una espenteta, continuo bebent i un altre espectador em torna a donar una espenteta, això es animar!!!.
Arribo a la Hoz i faig la baixada molt prudent, agafo un molt bon grup i fins a Sabiñanigo que no ha estat res.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Vaig estar de públic i va ser impresionant. La gran quantitat de bicicletes concentrades a la sortida anaven passant per l'arc i només es sentia un xiulet continu i ensordidor, barrejat entre crits d'ànims i aplaudiments del públic. La veritat és que feia posar la pell de gallina. Tot i que per esborronar la pell, el moment de l'arribada, quan arribaven els grups i senties com el pas dels corredors tallava l'aire. Realment va ser sensacional.