Utratrail TMB-CCC (Courmayer-Champex-Chamonix) [86km +/- 4500m D]

Arribem a la gran fita de la temporada, l'ultratrail TMB-CCC (Courmayer-Champex-Chamonix), m'esperen 86 km de cursa a peu amb 4500 metres de desnivell positiu i els mateixos en negatiu, total una matada, però res comparat amb la cursa gran que dobla en km i desnivell l'UTMB (això quedarà pel proper any sino se'm passa l'inscripció).
El divendres de mati anem a agafar el bus a les 9 del mati, la cua comença en un carrer, arriba al seu final i continua per un altre carrer, consegueixo colarme amb els integrants e integrantes de tortosa, quin bon grup que son!!!
Arribada a Courmayer on deixo la bossa amb el material que em duran a Chamonix i em poso bastant endavant, tot i tindre uns 300 corredors pel davant, però uns 1500 per darrera, bon ambient, musica de Carros de Foc i de Gladiator ("We are free" de Enya), la gent acompasant la musica amb els pals en alt, em comença a fer fervor la sang. Per fi, tret de sortida. Costa sortir entre tanta gent, i més adelantar, molt pals que et poden fer la traveta, surto del poble al km 1 a 174 pulsacions (com si fes una mitja marató), però l'ambient estira, arribo a les primeres rampes del refugi Bertone amb les pulsacions pels nuvols, penso que ho pagaré car aquesta osadia però per altra banda decideixo arriscar i colocarme força envant a veure que passa. A la pujada em mantinc amb uns grupets que pujem com a fieres fins a Bertone, on bec i bec (però no menjo, greu error), porto 47 minuts i vaig molt envant, el 27 de la general (cosa que no sabia), continuo ujant i ara ja baixem fins al refugi Bonati, on passo bé de classificació i m'ajunto amb un noi de Asturies, em comenta que ha fet forces de llarga distància com Integral Picos de Europa quedant 3er i tot, i penso que estic on no toca, arribem a Armuva on l'Asturia (Antonio) em comenta que anem el 35, alucino, comencem la pujada a Refugio Helena a ritme fort, caminant que es dur, l'Antonio em comenta que tranquil que ja aniràn caient, jo penso que el que caure seré jo. Un cop passat Helena ens enfilem cap a Gran Col Ferret, aqui en sec l'Antonio es despenja i quan miro enrere esta força lluny, continuo tirant a ritme amunt, passem el coll i a Suissa, baixada a sac però aqui em dono compte que els genols em fan mal, massa mal per estar al km 20 i pico de cursa(me'n queden 70), un cop analitzat això es el carregament de la setmana previa. Pero tiro i tiro, fort i fort fins a la Fouly, on m'avituallo bé, mejant sopa i platan, surto corrent cap a Praz deFort i a Issert, aqui vaig sens aigua i penso que ara hi ha un control, però nomes es de marcar, començo a pujar i a mitja pujada a Champex em ve "l'home del masso", visita de rigor a aquestos ritmes al kilometre 36/38, començo a demanar aigua als altres participants i un noi de Jaen m'ofereix, gracies!!!!, anem com podem fins Champex tots dos, ell va igual de tocat que jo i amb rampes, arribo a Champez amb una bona pajara, truco a la Maite per informar-la que vaig mort, aqui penso que a aquest ritme no acabo la cursa, penso més i decideixo pendre-m'ho amb calma, començo a menjar 1, 2, 3 plats de pasta, platans, beguda,...Surto i no puc correr, però vaig caminant, els meus objectius han cambiat, no cal correr, ara a disfrutar de l'entorn i de l'ambient, a caminar i quan em recuperi ja veurem només penso això, tranquil no et desanimis, vas molt i molt bé has vingut a acabar, camino durant mitja hora per pla i lleugera pujada, ara comencem la pista de terra, on m'adelanta gent ja que es de baixada i continuo caminant, paro per abuidar aigua del diposit, i començo a trotar cara a baix, em començo a notar bé començo a adelantar als que m'han adelantat, miro i veig que no poden seguirme, miro envant i veig que pillo a més gent, calmo la meva euforia i em tranquilitzo, però continuo baixant bé i molt bé, de repent la pista es torna sender i começa a pujar, ve la pujada a Bovine, la desconec però començar a pujar fort i molt tècnic, però vaig bé atrpant i deixant enrere la gent, per fi arribo a Bovine, la pujada més dura, començo sol el llarg descens fins a la Forclaz, a mitja baixada continuo sol sense veure ningú es fa fosc, m'aturo i trec frontal, continuo de nit i sol, ningu davant ni darrera, però continuo baixant bé, ara arribo a Froclaz on uns nois m'animen (presencia humana) , continuo baixant ràpid pero sense veure a ningu fins a Trient, on està la Maite amb la Cris animant, em prepara els pals que hauria d'haber agafat per tota la cursa, ara entro a avituallarme i per fi veig corredors!!! (El meu cap ja no ho entenia) Paro a menjar molt, i a estirar, i de repent escolto una musica de paso doble ("Que viva España!! ta,ta,tatatata) quin detall de l'organització de Trient, veig a tot el public de peu aplaudint-me (tot i ser un Viva España) entenc el seu detall cap a mi i decideixo fer-lis una mica de ball i la gent ho agraeix, això em creix, surto, em despedeixo de la Maite i començo les dures rampes (+900m desnivell) a un ritme de por (+16/+18m per minut) i es que els pals ajuden molt, agafo els grups que han sortit de Trient quan jo arribava, els deixo enrere, i ara arribo al control, bec i menjo alguna coseta i comença la baixada, llarga, molt llarga fins Vallorcine, on torna a estar la Maite, Cris i Oscar animant, arribo fet pols, però m'avituallo bé i em recupero, surto tirant cap a col des Montets, ara m'agafa algu i decideixo pegarme en forma de lapa, fem un grupet de 3 o 4, i a la baixada com sempre marica l'ultim, em deixen enrere, es hora de pendre el primer gel, als 3 minuts em fa reacció i canvi de ritme, agafo a qui m'ha deixat i el deixo enrere jo,arribo a Argentiere on està la Maite donant suport moral i m'acompanya una mica, quan ja em fico al bosc ella va cap a Chamonix, jo prenc un altre gel, això dona ales, corro força bé encara, tot i el mal de genolls, molt i molt de mal, pero intento només pensar en continuar corrent. La nit es fosca, i el cami solitari, Chamonix no arriba mai, 1 repetxon de 70 metres de desnivell, bufff, unaltre igual, buffff, i un altre, ara es plà hi ha un riu al costat però no es veu cap llum de cap poble, corro, corro, passa mitja hora i estic igual, pla, no llums, no poble. No ho entenc, on és Chamonix? tiro envant i a la mitja hora comencen a haber-hi cases, però poques, mitja hora més i per fi arribo a Chamonix, a l'entrada em perdo, i un que em segui d'aprop es posa just darrera, quan estem entrant el paio sense cap respecte m'apreta el pas per adelantar, carai penso, això no pot ser i decideixo fotre-li l'atxasso, esprintada final ja que el tio les dos ultimes hores no m'habia donat ni un relleu. Per fi, sóc FINISHER!!!! Chamonix!!! Em donen el jersei polar de Finisher i m'abraço amb la Maite. Estic cansat, però content, en total el crono 13h37min00seg, el 59 de la general !!! Tot un èxit!!!

TMB - Tour du Montblanc

Del 14 al 21 d'Agost vam fer el treking del Tour del Montblanc. Ens esperaven 8 etapes de disfrutar de plena naturalesa, envoltats de magnifics cims, bonics rius, boscos frondossos i màgics i espectaculars glaceres.




Etapa 1 : Les Houches - Refuge de la Balme (9 hores i +1500/-800 desnivell)
Tot sortir de les Houches arribem al col de Voza, des dòn ens encaminem cap a col Tricot, per on passem per un pont tibeta a tocar la glacera de Bionnasay, amb unes vistes sobre l'Aiguille de Bionnasay esplendides, un cop passat el col Tricot arribem als xalets de Miage, on ens prenem un bocata de pernil amb pepinillos i continuem per Le Truc per després baixar cap a les Contamines, arribem a Notre Dome de la Gorg (àtrona dels excursionistes), i continuem fins a Nant Borrant, on ens diuen que no hi ha lloc per dormir i ens em d'arribar fins al refugi de la Balme en una hora més de caminar.
Aqui passem la primera nit amb un molt bon sopar i coincidint amb uns bascos i amb uns suissos dels que fem petar força la xerrada. Anem a descansar ja que la proxima jornada seria molt dura.



Etapa 2: Refuge de la Balme -Rifugio Elisabetta (10 hores i +1700 / -1300 desnivell)
Podriem definir-la com l'etapa reina, vam sortir d'hora de la Balme després d'un bon esmorçar i vam començar a remuntar el Col du Bonhomme, on atrapem el grupet de Bilbao, continuem pujant fins el Col de la Croix du Bonhomme, on agafem els madrilenys que a tots ells habiem conegut la nit anterior. Decidim agafar la variant més muntanyera i més desnivell cap al Col des Fours (2665m), on ja em de trepitjar neu en clapetes. Aqui fem l'esmorçar de rigor, pà, xoriço, formatge,...Continuem, ara ja en plena baixada cap al refugi des Mottets(1870m), es veu a fons de vall, uns 1000 metres per sota nostre, però amb paciencia arribem a les 14:00. aqui habia de ser el nostre final d'etapa però vist l'hora decidim convertir-la en l'etapa reina fins Elissabeta, ja en territori Italià. Remuntem el Col de la Seigne (2516m), la marxa es dura per les hores que portem, però tot i això avançem a un grup organitzat amb mules i tot. Per fi, som a l'Italia, uns "Bon Giornos" ens ho fan veure i baixem fins a Refugi Elissabeta a 2200m. Un refugi que està al peu d'una glacera força espectacular. Ha arribat el repòs dels guerrers. Fem amistat amb uns Canadencs, la Deb i en Daryl.

Etapa 3: Rifugio Elisabetta - Rifugio Bertone (7 hores i +1150 / -1400 desnivell)
Degut a la allargada de l'etapa anterior, avui ens toca una etapa no tant dura com preveia el nostre llibre de ruta. Comencem deixant el refu amb la seva glacera, aixant per pista i fent algunes dreceres fins el llac Combal, ara remuntem cap amunt fins al refugi de Maison Vielle, passant pels llacs de Checroui, ara toca un llarg i farragos descens per pista, però el nostre olfacte atajador ens fa tirar per linia recta des de Maison Vielle per sota un telecadira a sac pac, evitantnos la farragosa marxa per la pista, aixi ens evitem la meitat d'una dura patejada, i la resta ja tota per pista fins arribar a Courmayer (1100m) (Aqui em faltava una setmana per fer el CCC ultratrail), després de fer quatre compres de viveres pel poble i fotre'ns un gelat, comencem a remuntar la dura pala fins a refugio Bertone a 1990m, lloc molt bonic on és té una gran vista sobre Courmayer. Aqui trobem a en Joseba, de Oñati, amb el que entablem ja una amistat, també coincidim amb els madrilenys i uns japonesos.



Etapa 4: Rifugio Bertone - Gîte La Lechere (10 hores i +1700 / -1900 desnivell)
Avui vam allargar també etapa fent-la molt dura, potser tant o més que la segona. Comecem de matí remuntant i fent la variant de la testa Bernarda, amb unes magnifiques panoramiques sobre el Montblanc, la Dent du Geant i les Grandes Jorasses, amb una exposició de glaciars espectacular. A mitja pujada a la testa Bernarda (2534m) ens trobem a la nipona i quan arribem a dalt de tot a la testa a molta distancia ens trobem amb el nipó, buf van super separats entre ells ni es veuen. Baixem a col Sapin (2250) i remutem el Coll de Pas entre Deux Sauts (2524m), ara toca baixar fins el fons de tot de la vall, a Armuva (1700m), comencem a pujar fins refugio Elena(2060m), lloc molt maco amb un gran glaciar al seus peus. I final d'etapa, però sorpresa, la Maite no en té prou, vol tirar més, està forta com una mula!!! I decidim passar a la Suisse pujant el Gran Col du Ferret (2537m), ara anem baixant fins a un petit refugi La Peule (2070m), continuem abaix fins al refugi de la Lechere, ens retrobem a en Joseba, la Deb i en Daryl. Sopem tots junts i la xerrem força entre tots, aquest refugi és on millor ens van tractar poden repetir de tot i menjant un arros amb especies i un estofat de cervol diví.

Etapa 5: Refugi La Léchere - Relais d'Arpette (6 hores +600 / -700)
Etapa mig de recuperació, comença el dia plovent, amb el que treiem xuvasqueros i ponxos i comencem la marxa com sempre, d'hora, entre les 7:30 i les 8:00. Per sort avui l'etapa transcorre tota entre boscos pel que treu importancia a que estigui plovent, ja que no ens perdem cap vista, a més a mi que plogui si estic pel bosc m'agrada moltissim, els boscos suissos son molt macos i plens de bolets de tota mena. Ara passem pel poble de Praz de Fort i després per Issert per començar a remuntar fins a Champex Lac, poble molt bonic que té un llac envoltat de casetes, menjem alguna delicatessen (pastetas de framboise i arandanos). Continuem 11 hora fins a Relaisse d'Arpette on ens retrobem a en Joseba, als madrilenys i al Japonès que està molt preocupat ja que la japonesa no arriba, m'ofereixo a que després de sopar l'acompanyo al poble sino ha arribat , però a mig sopar arriba ella, ells em donen la seva gratitud pel meu interes. Avui també sopem amb en Carlos i la Cintia, una parella molt agradable de Caceres. i amb els que a l'endema farem tota l'etapa junts. Per sopar una fondue molt bona.

Etapa 6: Relais d'Arpette - La Peuty(Trient) (7 hores +1000 / -1300)
Avui fem una etapa espectacular, comencem pujant la Frenette d'Arpette (sostre del tour) (2675m) i la fem tota amb en Carlos i la Cintia, de pujada anem tots a bon ritme fins arribar al coll on per sort s'obren els nuvols i ens deixa veure la maravella del Glaciar de Trient desplomantse del Plateu du Trient per sota nostre uns 600metres de desnivell, aqui al coll fem esmorçar i tés i més tés, ara comencem a baixar, però la Cintia li costa baixar, deu estar una mica cansada i li fa por caure i la baixada li serà una dura, dura penitencia. Per fi arribem a Trient a un Gîte que es diu la Peuty, és un refugi lliure que té un lloc on es paguen els 10€ que costa i on disposes de llit amb mantes, cuina amb gas, menjador, dutxes, lavabos, increible que això sigui obert sense vigilancia (això a la España estaria fet malbe i destrosat) i aqui està impecable. Avui també coneixem la Juanita de Nova Zelanda.

Etapa 7: Trient - Argentiere (6 hores +1000 / -800 )
Comencem l'etapa d'hora ja que la voliem fer molt llarga però finalment no va ser aixi. Deixem al refu encara a la Cintia i en Carlos i remuntem cap a Refugi del Col de la Balme, arribem per bosc on ens retrobem al coll amb els japonesos. Ara anem cap al Col des Posets amb emplendides vistes del Montblanc, glacier des Bossons i Chamonix al fons de vall. Un cop al Coll de Possets baixem fins al Col des Montets ( aqui a la Maite li fa molt de mal un dit del peu i diu que no pot continuar i té una llaga enorme) aixi que decidim baixar al poble de Trê-le-Champ i continuem abaix fins Argentiere, ara que som baix de tot decidim anar al cotxe per fer un dia de descans i després fer la resta del tour que ens queda al reves.
Etapa 8: Les Houches - Bel Lachat (4 hores +1200 )
Comnecem el tour en sentit contrari, passem pel parrc d'animals Merlet i pel Crist Roi, finalment arribem a Bel Lachat, bonic Refugi a 1200 metres per sobre de Chamonix i amb unes vistes incomparables. Plou una mica i decidim fer nit aqui, encert pel refu i perque tornem a coincidir amb els Canadencs en Daryl i la Deb, i amb un grup de Francesos molt simpatics que posteriorment m'animarien a Champex quan faig el ultratrail de CCC.

Etapa 9: Bel Lachat - Argentiere (6 hores +1000/-1500)
Comença el dia tapat i molt tapat i amb aigua i més aigua, no es veu res, sap greu perdres les vistes, aixi que remuntem le Brevent i Baixem a La Flegere, aqui decidim baixar amb el telecadira a Chamonix per continuar un altre dia que les vistes acompanyin, al cap de dos dies fem l'operació inversa, pujem pel telecadira i caminem fins al col des Montets passant varios trams equipats de semi ferratilla, pasem per una famosa agulla d'escalada. Finalment arribem a Col des Montets, baixem fins Argentier finalitzant el nostre trajecte i tancant el llaç.

Un trecking molt més que recomanable, amb moltes experiencies i on em disfrutat de l'esport, la natura, la amistat i els pobles.

Cim de l'Aneto 3.404 m

El 4/5 d'agost vam fer el cim de l'Aneto, bon entrenament de cara al TMB(tour del montblanc) i a la CCC (Courmayer-Champex-Chamonix). Vam estar dissabte al matí a Benasc i vam trucar al refu de la Renclusa i sortosament tenien plaça amb el que ens vam estalviar pujar la tenda i força material per fer una acampada-vivac.

A l'endemà vam començar el dia de primera hora, a les 5:00 quan els estels i la lluna encara iluminaven el camí, i vam començar a remuntar cap als portillones, passant sempre cap al camí de l'esquerra per fer la petita cresta dels portillons i evitar agafar el camí incorrecte de les maladetes que a causa dels multiples senderons que hi han es fa dificil no equivocarse.

Un cop passat el portillon descanset per esmorçar i a tornar a passar la tartera que precedeix al glaciar, un cop a la glacera pur gel era el que ens vam trobar amb corriols d'aigua que tallaven el gel.

Per fi vam aconseguir arribar al collado coronas, i ara a remuntar la forta pala final per fer el mític "Pas de Mahoma" res dificil pero on s'ha d'anar en compte sinó es vol pendre mal, la Maite passa una mica atemorida ja que a mig pas li agafa por a la caiguda però consegueix superar el moment i per fi fem el Aneto amb foto de rigor a la creu que adorna el cim.